Expressions i frases fetes:

A:

- Acabar com el rosari de l'aurora: Actuar precipitadament, amb desorientació.
- A balquena: En abundància.
- A doll: En abundància.
- Afluixar la mosca: Pagar a desgrat.
- Aixecar la camisa: Enganyar, ensarronar, rifar-se d'algú.
- Aguantar el xàfec: Aguantar una escridassada.
- Això és ( o sembla) can Seixanta: Un lloc on tothom fa el que vol, on n hi ha autoritat ni ordre establert.
-
Anar a ferrar ànecs: Fer una feina en va, escarrassar-se amb una feina innecessàriament. (Rac1, La paraula del dia).
- Anar a mal borràs: Anar de mal en pitjor.
- Anar a preu fet: Anar per un preu o una quantitat fixats per endavant, no a jornal. Anar de pressa, sense parar.
-
Anar a tres quarts de quinze: Fer tard.
- Anar de corcoll: Decaure (algú o alguna cosa), esfondrar-se.
- Anar errat de comptes (o estar lluny de comptes): Anar errat.
-
Anar lluny d’osques: Anar errat.
-
Anar peix ( o estar peix): No saber una assignatura, una lliçó.
- Anar per feina: Fer una cosa sense entretenir-se.
- A pleret: Sense pressa.
- Arronsar-se el melic: Enllestir.


B:

- Buidar el pap: Desfogar-se

D:

- Donar un cop de mà: Ajudar.


E:

- Embolicar la troca: Complicar
- Enganxar-se el llençols: Adormir-se.
-
Ensabonar: Adreçar a algú lloances falses o exagerades.
-
Escalfar cadires: Fer visites llargues, enutjoses. Passar el temps, estona, seient, sense fer res.
-
Escampar la boira: anar-se'n, passejar per distreure's.
- Esser un/una tocacampanes: tenir poc seny.
-
Estar a l'aguait: Vigilar.
- Estar a la lluna (de València): Estar molt distret.
- Estar amb l'ai al cor: Passar ànsia.

F:
- Faltar-li un bull: Ésser boig.
- Fer campana: Faltar a classe.
- Fer la gara-gara: Tractar de plaure, d’atreure’s l’afecte, la benvolença, etc, d’algú amb afalacs.
- Fer la viu-viu: Anar tirant, anar passant la vida com un pot.
- Fer el bot: Fer-se l'ofès o el disgustat amb algú

L:
- L’has feta bona: Fer-la grossa, fer un disbarat.

M:
- Molta roba i poc sabó (i tan neta que la volen i, a sobre, que faci olor): Demanar en excés, per sobre de les possibilitats.
- Muts i a la gàbia: Callar.


N:

- No poder pair algú: No aguantar algú.

Q:
- Qui té padrins... (el bategen): La persona que té qualcú que el protegeixi aconseguirà els seus propòsits i les seves pretensions més fàcilment.


R:

- Remenar la cua: Afalagar.
- Remenar les cireres: Dirigir un assumpte, ésser el qui mana.
- Respirar per la ferida: Manifestar-se


S:

- Ser l’esca del pecat: Ésser molt dolent i induir els altres a fer dolenteries, males accions.
- Ser més dur que una pedra d’esmolar: Costar-li, a algú, d’entendre les coses o de canviar d’opinió.
- Ser un cap de carbassa (o cap d’ase, o cap buit): Neci, ignorant.
- Ser un cap verd (o cap de pardals, o de trons): Eixelebrat, lleuger, sense seny.
- Ser un escarràs: Ser molt treballador.
- Ser un llepaculs: Llepaire. Ésser algú que constantment va darrere a un altre .
- Ser un lletraferit: Amant de conrear les lletres.
- Ser un mestretites: Persona que presum de saber molt.
- Ser un os dur de rosegar: Ésser, una qüestió, difícil, desagradable.
- Ser un saberut: Que sap molt. Dit d’un que pretén saber molt. Tafaner, delerós de saber noves.
- Ser un setciències: Persona que presumeix de saber molt.
- Sirgar: Treballar afanyosament, per obligació o per necessitat.
- Sortir-se’n: Salvar-se algú de compromisos, de dificultats, d’entrebancs, etc, que el destrenyen, sortir airós d’una empresa dificultosa.


T:

- Tenir la paella pel mànec: Poder fer i desfer a la seva voluntat en un afer.
- Tenir un os a l’esquena: Ésser gandul.
- Trescar: Caminar, treballar, afanyosament, apressadament.


Q:

- Quedar-se in albis: Restar sense entrendre res .
- Quedar-se alguna cosa al pap: Deixar de dir alguna cosa.